dimecres, 18 de desembre del 2013

PROFESIONES





Spighe del cielo per Sararossi a http://www.deviantart.com



Hay gente y personas. Luego están los y las interioristas. No llevan bandera alguna pero se reconocen fácilmente porque en realidad no les hace falta ningún distintivo. Vuelan alto. Sonríen. Decoran. :)




PROFESIONES


Nunca pensaste que los sueños
me mandarían tanto de los dos
para sacarlos de su área de confort
cualquier propuesta desmerece consideración.

Enrique Bunbury




Paseabas por las cenefas,
eres de ésas que decoran
aquello que ven.
Y les da sentido.
Te nombraron interiorista del año.
Y no volviste a pisar este suelo.
Pero las paredes te recuerdan,
con cada retrato.



14/9/1

dimarts, 17 de desembre del 2013

CALAIX DE SASTRE, XVII




Explorer per NicolasBrummer a http://www.deviantart.com



Continuem amb la sèrie Calaix de Sastre per oferir un apunt dissortat: les causes i les conseqüències venen de la mà d'un verb en present. I per no tropessar en les mateixes pedres cal tindre una mania prou inclinada a explorar el món. Tot i que igualment correm el risc de tro...

...


...


...

Ehem... Tropessar.


 ;)




XVII



Som esclaves de les condicions
i senyores de les causes
per això empre un verb present.


16/9/13

FENT PLANS





Confetti per 08Brooky80 a http://www.deviantart.com



Fem plans, al cap i a la fi és necessari... però improvisem també. Sempre improvisem. 

Deixeu-me pensar... Confeti... Càmeres... Esteu pensant el mateix que jo? 

;)



FENT PLANS


La vida fent plans és millor somni 
quan decidim prendre nota del menú.


S'esvera la impaciència
i ric mentre grinyola
per sota del nas exigències;
i l'abille paint el llistat
amb el temps perdut
que recullc del meu migdia.


16/12/13

dilluns, 16 de desembre del 2013

LES HORES CALMADES





Left Behind per Thezgi a http://www.deviantart.com/



Escenes costumistes. No volem pensar més. Saps la lletra de la cançó? Sinó sempre pots posar-li un pessic d'imaginació...


Sí? Perfecte. No ens cal res més.  ;)



LES HORES CALMADES

Anything you want
(You got it)
Anything you need
(You got it)
Anything at all
(Baby)

Roy Orbison


Estic ací al final de tot per quedar-me.
Deixe enrere els racons obscurs fora de l'habitació 
arredonint els crits i llimant les cantonades.
Unes visites inesperades d'uns bolcats records
que ja no m'espanten el viure em recolliran.


Agafaré hui la guitarra per cantar-me un conte
a la vorera del llit entre les hores calmades.
Roy Orbison desordenarà les idees embassades
mentre burilles del cendrer s'estoven al sol i
les teules dels terrats encenen un capvespre.


Tots els desitjos s'envolen de les mans.
Estiraré el braç per poder-los acariciar.
Seran aire... o seran simples notes musicals.

16/12/13





diumenge, 15 de desembre del 2013

LES AMIGUES DELS CIRERERS






Weeping Cherry Tree- Day 244 per Escaped- Emotions a http://www.deviantart.com



De vegades, una tarda qualsevol,
la tendresa s’instal·la a les paraules.

Miquel Martí i Pol





LES AMIGUES DELS CIRERERS



Mantenim la compostura
recosim els descosits
delineem les noves guies
per no ser uns desagraïts.

Pau Vallvé



Simbiosis impotents
que calcen innobles
les esmaperdudes sabates,
amigues dels cirerers,
que ja no segueixen
cap devessall en la tardor
asseguda als teus ulls.


Margarides de cartró
per alimentar fogueres,
trucant fum per flaire,
negaré totes les tempestats
que esvoren gota a gota
les arrugues que abans
no s'abocaven a les mans.


Que tot desfilarà nou de trinca
amb llampants vestits i perfums
i seran eclipsats eixos somnis buits de tu.



15/12/13




divendres, 13 de desembre del 2013

DEAR NO ONE







Independent per Helloxxhippie a http://www.deviantart.com



I like being independent
Not so much of an investment
No one to tell me what to do
I like being by myself
Don’t gotta entertain anybody else
No one to answer to

(8)


DEAR NO ONE


Sometimes there's no need to ask
for help when the way to do things
is just the talk in the eyes. 

Delay was your name.



We'll confide in the wind
to blow up the winter sadness.
Borrow bitter dreams of 
a non invented path.
Make the morning lighter.

We'll disclosure the faces, 
to expose the matching signs;
paint those grey city walls,
and explore the taste of 
independence... shelter.

Where are you?
I've been writting you a letter. 
Take my jacket for now... 
Take your time to come too. 


11-12/12/13








dijous, 12 de desembre del 2013

AGUJEROS DE GUSANO





Shipwreck per Elanblast a http://www.deviantart.com


Pues sí, te regalo el sonido del mar...  Es Venus. Es Ella. Ya lo dijo el poeta de Nicaragua. Y es que después del naufragio... también viene la calma.



LA CANCIÓN DE LA NOCHE EN EL MAR


¿Qué barco viene allá?
¿Es un farol o una estrella?
¿Qué barco viene allá?
Es una linterna tan bella
¡y no se sabe adónde va!

¡Es Venus, es Venus la bella!
¿Es un alma o es una estrella?
¿Qué barco viene allá?
Es una linterna tan bella...
¡y no se sabe adónde va!

¡Es Venus, es Venus, es Ella!
Es un fanal y es una estrella
que nos indica el más allá,
y que el Amor sublime sella,
y es tan misteriosa y tan bella,
que ni en la noche deja la huella
¡y no se sabe adónde va!



Rubén Darío



AGUJEROS DE GUSANO


Libre, desnuda de mí hasta los huesos
de la única forma en la que seguirás.

Izal



Hay agujeros de gusano
en los vórtices espaciales
sobre la cómoda de mi habitación.
Y me inquieta pensar que
la basura espacial acumulada
que escondía la hiciste detonar.
Esparciendo micras de polvo
en todo mi sistema solar.
Que ayer en un día de noche cerrada
llegué por error a entrever estrellas,
confundiendo fuego con calor,
y tú me señalaste la Osa Polar Mayor.
Los rumbos que no se pierden de vista
-dijiste riendo con risa astronáutica-
son los que no se dejan de admirar.



12/12/13



dimecres, 11 de desembre del 2013

ALICIA





Alice per NRichey a http://www.deviantart.com


Existe tener resaca por soledad. Porque también nos emborrachamos de besos un día. Que lo escriban en todos los muros de todas las fincas. Aprender siempre ha sido un arte, ¿no? ¿Y el arte acaso no debe estar en la calle? Sí, para que recuerden al menos las paredes lo que a veces se nos olvida: el país de las maravillas puede ser el mismo que el de las pesadillas. Tú decides. Cuidado con lo que bebes.


- ¿Quieres decirme qué camino debo tomar?- exclamó.
- Eso depende mucho del lugar al que quieras ir- dijo el gato.
- Poco me preocupa donde ir- dijo Alicia.
- Entonces poco importa el camino que tomes- replicó el gato.


Alicia en el País de las Maravillas de Lewis Carrol




ALICIA


Valientes son los silencios
que envuelven algunos de los surcos
escondidos entre los pliegues
de la sábana cuando te pienso...
y sales volando por la ventana.
En ellos digo más de lo que callo.


Cuando ser polvo en el viento
remarca mi necesidad de ser tú,
mi bandera triste de otoño.
Así abrigaré la respiración desnuda
que hiela el aire que contamino
al expirar los roncos lamentos.


En los cuadros grises de las paredes
hay escritas mil y una formas de entenderse
que nunca comprendimos a tiempo.
Que las agujas del reloj siempre
marcaron la hora del revés.
Arritmias en el país de las pesadillas.


11/12/13


UTOPIAS





Burn per Heelontheshovel a http://www.deviantart.com



La imaginación sirve para viajar y cuesta menos.

George William Curtis



Los utópicos entienden que existan desiertos... aunque en realidad sólo vean tierra por aprovechar. Toda persona que espera algo que parece imposible lo es. También toda persona con un mínimo de imaginación e infancia vivida. Por tanto, no neguemos que hemos sido, al menos, utópicos fugaces. Sería avergonzarnos de lo que somos y, en consecuencia, de lo que todavía no hemos conseguido sea lo que sea... o quien sea.



De tes bottes du sable chaud s'envolait
Des croisières millénaires, des contes de fées
Apprend moi le goût de ton silence
L'amour c'est retrouver toute son enfance

(8)


UTOPIAS


La imaginación sirve para moverse.


Abro los ojos
y quiero llorar.
Los cierro.
Ahí estás.
Bailo.
Y, así, al menos,
sigo el ritmo.


15-16/9/13

dimarts, 10 de desembre del 2013

AIRE COMPACTE





Rapture per Bunnywithachainsaw per http://www.deviantart.com



El sexe forma part de la natura... i jo em porte de meravella amb la natura.

Marilyn Monroe



I la resta... sobra. ;)



AIRE COMPACTE


Un dia escriuré aquella estada a l’hotel.
Com la comunicació tàctil feia vibrar
l’aire compactat, dens, inequívoc
pel desig instaurat als nostres sexes.
Hui no relataré cap cosa,
que la gelor m’evapora el lèxic
alhora que en fon els pocs
papers que encara em resten.
Un dia relataré aquella estada...
i serà sòbria, suau, serena...
i sabrem que haurà sigut nostra.




7/9/13- 18/11/13- 10/12/13

dilluns, 9 de desembre del 2013

AQUESTA MORT MEUA










Ofelia per JordanRobin a http://www.deviantart.com




Registrant els calaixos de l'oblit a http://relatsencatala.cat/ he trobat un escrit que parla del cansament de reviure situacions similars que desconjunten móns. Ho descriu com si fóra un estat actual. Supose que hi ha sentiments que no canvien. Ja sabeu... Això que et sents vella, independentment de l'edat, que ja hem escoltat abans que viure és també altra forma de morir i que som més atractius quan no ens sentim lletjos. Aquesta entrada vol trasmetre eixes cabòries que ens preocupen i ens ocupen gran part del nostre temps. Pot ser per recordar-nos que hem d'enfrontar aquesta mort nostra i viure sense marcir-se, poc a poc, pels racons del nostre dèdal personalitzat.

Us deixe amb una rima de Gustavo Adolfo Bécquer que va escriure a l'adolescència mentre s'avorria sobiranament a Sevilla. No la traduiré perquè trobe que s'entén a la perfecció i em negue rotundament a desvirtuar el poema.


VI

Como la brisa que la sangre orea
sobre el oscuro campo de batalla,
cargada de perfumes y armonías
en el silencio de la noche vaga;
símbolo del dolor y la ternura,
del bardo inglés en el horrible drama,
la dulce Ofelia, la razón perdida,
cogiendo flores y cantando pasa.

Gustavo Adolfo Bécquer 



AQUESTA MORT MEUA


Em costa tot. Moure'm, respirar; cada moviment em destorba i em provoca dolor inusitat arreu. Cada alenada és com donar la benvinguda a les agulles dins d'un pit cansat. Marcint idees vaig apagant-me la llum, teixint la veritat d'una inhumana raó de ser. Creant una devastadora i poderosíssima punyença.

A
q
u
e
s
t
a

m
o
r
t

m
e
u
a
.
.
.

Diuen que sóc anciana, aquells pensaments. I com s'entén amb 19 anys? 


22/2/10

diumenge, 8 de desembre del 2013

Y DARSE CUENTA DE...







Flowers per Joey-2000 a http://www.deviantart.com/


Cabezota... ese es el único para siempre. Cabezota a más no poder.


It's better to feel pain, than nothing at all
The opposite of love's indifference
So pay attention now, I'm standing on your porch screaming out
And I won't leave until you come downstairs


(8)


Y DARSE CUENTA DE...


Lo peor no es no poder ni verte,
lo peor es sentir que no estás
nunca cuando más te pienso.

Verdades de Malaci  en Cafeína para dos



Te echo de menos.
Me faltan tus risas,
tus meteduras de pata,
y tus locuras máximas.
O tus excéntricas costumbres,
tus lecturas matinales...
las coincidencias estúpidas,
en definitiva, toda tú.
También con tus ausencias.

14/9/13

dissabte, 7 de desembre del 2013

ENTRADA NO ESCRITA





Inspiration per Julishewolf a http://www.deviantart.com






Inspiration per DarkVenusPersephonae a http://www.deviantart.com



ENTRADA NO ESCRITA


Primer, escolteu la cançó. Sí? (Atenció hi ha un saxo impressionant al min. 1:38) 

Segon, expressar que vull fer un expriment amb vosaltres. Sí, altre, pot ser penseu. "Perquè sí". M'agrada provar noves fórmules… Com bé sabreu, hi ha dies de poca inspiració o millor dit dies de "no m'agrada  res una ***. I punt. Murphy (tantes vegades maleït) havia de fer acte de presència de manera que res del que servidora tenia planejat publicar trobara la forma perfecta per convertir-se en la publicació (in)decent del dia. Quinze esborranys i cap és "el de hui". Molt bé. Com que eixes tenim eh, Murphy? Challenge accepted. ^^

Els que escriviu pot ser m'enteneu, els que no… ESCRIVIU, "madafakas". ;)


En conseqüència i resumint, ací presente el que jo anomente una "entrada no escrita". Per fer. Per parir, nueta, com vulgau anomenar… Decidit: l'escriuré mentre pense en tot allò que vull transmetre (felicitat bàsicament) i sope a casa del que per mi és el meu germà. 

Vicent, aquesta entrada l'escrivim junts. Pensat i fet.

Així, fem un pacte... tu m'inspires i jo immortalitze el moment perquè: 


No importa cuanto tango hay en tu vida

sino cuanta vida hay en tu tango


AA.



Ballem? ;)


---------------------- I AL DIA SEGÜENT... ------------------------


FEM UN IMPRO?


Tu em recites a cau d'orella
qualsevol rima que ens parle
d'estances llampants fóra d'aquest
avorrit i badat món nostre,
jo anotaré bastint de petjades
de tinta blava les clivellades hores
per on se t'escapa el temps
que no estem junts brodant
al capvespre d'un dissabte 
la millor festa que mai s'ha vist.

Que som sinergia arraulida
l'un vora la llar de foc que és l'altre.
Ballarem concertant entregats
noves escales musicals alhora que
arborem una bandera de colors i
deixem estés a terra un estel fugaç, 
catifa ornada de pura joia que espurneja
per allà on els peus se'ns arrelen.
Amb el somriure despentinat sempre
d'anar en contra el vent tramuntanal.


Sí, que amb tu existeixen els
"per sempre més" i els "amb tu
fins i tot em plantege casar-me".
Per això... fem un impro?

8/12/13

















dijous, 5 de desembre del 2013

SALUTACIONS (I ALTRES FORMES DE SARGIR ELS ÀNIMS)








Hui convoque a tota aquella gent amb ganes immenses de riure. Standby. Allà anem. ^^

Ganes de veure eixes cares guapes.

Tu també ho notes?

 ;)



So no one can catch us
nothing can change this
covered in stardust
Invincible and
jumping off the edge
reaching for the moon

(8)



SALUTACIONS
(I ALTRES FORMES DE SARGIR ELS ÀNIMS)



Sargir tota nafra amb una abraçada.
Hui invoquem somriures. 



Quan em vessen pels contorns
les ganes esbojarrades
d'abraçar-vos embriagant-me
de l'energia aclaparadora
que s'expandeix unint-me
amb fils d'ígnia consistència,
com aures daurades
d'eternitats lumíniques, 
a totes aquelles persones
que comparteixen la meua essència
quan repunte amb un bes
els ànims abans apedaçats.


5/12/13





dimecres, 4 de desembre del 2013

JUST ANOTHER GIRL






Island mist per Craigletorneau a http://www.deviantart.com



She's just another girl 

(8)


NO PODIA SER ALTRA


Que no enteneu que no hi ha més remor
que la s’escolta a dintre meu quan m’ature?
I no el suporte més, no,
a aquest rellotge.
Que no m’atrape!


M’han espremut tot el suc
i ara em brollen les darreres gotes
que enfilen via cap a les galtes enceses,
cauen pàl·lides i desmaiades
tallant-ne com ganivetades tèbies
la carn trèmula i aspra del rostre.


Un pas cansat rere altre,
jo abandonava eixe capvespre la carretera
i observant veia vindre les ombres.
Descavalcaven i em preguntaven per tu.
Jo negava i les esquivava
envestiren per vorera dretana o esquerrana.


Elles m’han colgat l’essència comprimida
a les profunditats rocalloses,
just al costat el magma on han assecat
tota la vida que portava a les butxaques.
I en sóc ara la prova irrefutable
de les maleïdes sagetes d’or.


Trencant espills em descobriren
maldant per alliberar-me amb grans planys
i un rèquiem d’aire insuls se m’apoderà.
Ni tan sols el posat granític
m’arrecerà un segon d’esmicolar-me
a la meua illa de sorra espessa i vermella.


Havies de ser tu.
No podia ser altra.



26/11/13

dimarts, 3 de desembre del 2013

DELIRIS II





Sgeir Land per Acwraith a http://www.deviantart.com


La segona part de les meues estades als núvols... amb l'acompanyament de Daughter i el mateix artista Acwraith a les fotografies, també preses al mateix lloc. Com tancant un cicle que ens porta per atomosferes distintes al llarg dels escrits. Gaudiu gentola! :)


Deliris que són com llançar més sal a les ferides. Per molt que eixes veus insistisquen dient que imaginar-se escenes és improductiu, ineficaç i perjudicial, continue pensant que són situacions decisives i, per tant, curatives. Per què? Perquè els deliris són com llançar més sal a les ferides, com hem esmentat abans, ja que en eixes situacions hipotètiques comprenem com és el nostre món interior i el que ens agradaria aconseguir i, senyores i senyors, la certesa que obtenim al ser sincers ens dóna ales. Una ficció no resulta tan irreal quan indaguem explorant pels racons de l'ésser. A més a més, les nafres acaben per sanar totes. Deixen senyal o no, això és altre tema... Al cap i a la fi, anar per la vida intentant no resultar marcat és com no viure. I hem de viure-ho tot. Ho volem tot.

PD: No confonem tampoc rebossar-se al fang molt de temps... no siga que ens oblidem que no estem fets d'argila sinó de carn i ossos. 


Throw me in a landfill
Don't think about the consequences
Throw me in the dirt pit
Don't think about the choices that you make
Throw me in the water
Don't think about the splash I will create
Leave me at the altar
Knowing all the things you just escaped



(8)





DELIRIS II


Saps que hui t’he trobat
darrere meu entre prestatgeries?
M’espiaves.
Jo resseguia la columna vertebral
d’una bella sinopsi eriçada
de no recorde quin llibre.
M’he girat de sobte.
Hui has sigut una il·lusió indulgent.
Sí, he acomiadat una part meua quan,
al recer de les paraules no versades,
t’has esfumat com qui no vol la cosa.
Sí, massa prompte.


3/9/13 – 18-11/13

DELIRIS




Sgeir Lang I per Acwraith http://www.deviantart.com/


De vegades estem als núvols... i ens perdem allà una bona temporada. Ens evaporem de la realitat i podem observar tot allò que ens ofegava en diferents perspectives des de les altes esferes. En igualtat de condicions diríem. Deliris podríem titllar-ho així... deliris que hom s'imagina allà dalt. També aquestes formes de somiar desperta acostumen a ser refrescants. Algunes veus comentaven que seria autodestructiu... jo dic que són etapes fonamentals per arrassar amb tot i construir nous imperis. "Fonamentals" prové del mot fonaments, no? Doncs això. Arrelem bé primer que després ja sembrarem.



And if you're still breathing, you're the lucky ones.
'Cause most of us are heaving through corrupted lungs.
Setting fire to our insides for fun
Collecting names of the lovers that went wrong
The lovers that went wrong.

(8)

DELIRIS



Ombres que són tu m’assetgen.
Em venen a buscar a les llibreries
parcs, cafés i biblioteques.
On la raó és l’absent eterna.
I imagine que m’agafes per darrere,
sorprenent-me a qualsevol indret.
Robant-me un somrís,
vilment soterrada dins.




3/9/13 – 18-11/13

dilluns, 2 de desembre del 2013

AMSTERDAM





Amsterdam per Dekrooked a http://www.deviantart.com



No puedes salir de aquí sin antes despedirte de aquellos días. No puedes. Por encima de mi cadáver. Que mira está lloviendo, que no parará de hacerlo hasta que no me convenzas de este acto suicida... que tenemos demasiado poco tiempo... que no quiero dejar que te marches... que no volveremos a cantar singing in the rain entre farola y farola hasta la puerta de tu casa. Que será triste. Que no soy persona de reprimirse las ganas. Que sé que te echaré de menos y volverá el fuego a quemar mis entrañas. Que no y punto. ¿Que me estás contando tus prioridades no se entrelazan con las mías ahora? ¿Que debes hacerlo? Bueno... vale,  está bien. Vete. Largo. Fuera. Pero... antes: escríbeme una primera postal aquí y ahora. Hagámoslo todo del revés. Eso siempre se nos dio bien.



AMSTERDAM


Vrai, c'est humiliant. On est donc tous les mêmes ?

Nous sommes donc pareils aux autres ? Comme il pleut !

Tu ne peux pas partir par ce temps... Allons, reste.
Oui, reste, va ! On tâchera de s'arranger.

Paul Géraldy





Con la misma facilidad
que te despediste
del cariñoso sol de otoño,
enviarás postales desde
los museos de donde estés.
Alegando caligrafías mejores.


Las colgaré con pinzas rojas
en el tendedero de la ropa
para demostrarme que fuiste
algo así como mi abrigo.
Serán mi decoración navideña.
Retrataré la hazaña, descuida.


Querrás observar la fotografía
en una escena grotesca que
rebose genialidad y alegría.
Pero no ya suelo pintar en este lienzo
sonrisas desde aquel viernes.
¿Serán mis manos o el dichoso karma?


Apretaré las ansias de contarte la verdad.
Lo mío nunca fue la locuacidad,
entre tú y yo, se me da mejor el carnaval.
Y sin duda estaremos bien,
que ambas sabemos que sabes volar.
Pero te lo comentaré una vez, no más:
repetiría ésos días hasta la saciedad.



2/12/13












¡QUÉ BIEN QUE...!





Lluvia de confeti per Albertopoloianez a http://www.deviantart.com



¡Qué bien que tengamos un día más de vida! Emborrachémonos de risa este lunes de diciembre. Invito yo. Otra ronda. 

Silba. Muévete. Sal. Brinca. Corre. Canta. Baila. Agita los brazos. Sigue el ritmo. Anda... sonríe que hoy es un buen día porque lo digo yo.

:)


No sería lo mismo imaginarte,
que poder estudiarte con detalle
usaré cada segundo que pase
para poner a prueba 
nuestras capacidades corporales

(8)



¡QUÉ BIEN QUE...!


Solo quedará sin probar un sentido
el del ridículo por sentirnos libres y vivos.

Izal



Qué bien que siga la continuación
a nuestras risas televisada por derroteros tan
extraños que pinten en las piedras de las paredes
todo lo que no decíamos en voz alta antes.
Marcando las sílabas y derrochando
el significado desbordado por los lados.


Qué bien que seamos más y mejores
con el paso de las rimas mientras te veo
revoloteando entre los dedos del viento.
Sintiendo magnéticas las apuestas por
ensamblar cada rayo solar en tu pelo insumiso
esquivando cualquier etiqueta y encuadre.


Qué bien que de manera pura y casual
perder las formas sea irónicamente
la forma más bonita de perder las maneras
y viajar en un segundo a la tierra del fuego
entre cenefas de vetas verdes iluminadas,
que al final sí conseguí colarme en tus iris.


Qué bien que llueva confeti en esta fiesta
cuando celebramos "porque sí" un "por qué no".
Ya que las horas nos dan la espalda
reclamemos con hambre al menos uno de sus hombros.
Aunque pensándolo mejor me quedo con uno
de los tuyos ahora que (¡qué bien!) te tengo cerca.



2/12/13















diumenge, 1 de desembre del 2013

PIRÓMANA





Burn per Cosmogurl a http://www.deviantart.com



Hablemos de usted. Con educación, distancia y demás rasgaduras de vestidos. 

Un pitillo? Espera, espera... que te lo enciendo. ;)



PIRÓMANA


En realidad usted fue siempre una imagen. 
La imagen que yo creé a partir de un cojunto de anhelos,
de deseos incumplidos, de pequeños fracasos. 
Así ingresó usted en mis insomnios.

Mario Benedetti



Me encantaría que me echaras de menos.
Tanto que se te desgarraran las ganas,
recorrieran el suelo de tu mundo
y lo envolvieran en ascuas.
Como mis silencios o
mis desapercibidas ausencias.
Siendo juez y testigo del daño,
me retiro a mi árbol.
No se puede prender fuego al bosque entero
siendo yo tu reflejo en aquel lago.


9/9/13