dimecres, 30 d’abril del 2014

AFÒNICA






Headfirst per Lily-m a http://www.deviantart.com





Un conte per fer nones? O millor... per despertar? La segona opció em sembla més encertada...

 :)



AFÒNICA


"Nadie es quien solía ser después de una guerra como la nuestra".





Hi havia una xiqueta
de nas xato,
segurament
s'assemblava a una
d'aquelles rondalles
d'un perenne
Enric Valor
i pot ser habitava
ella també dins
un conte popular.
Ves a saber!
Eixos que et reciten
de nit mentre
bats els llençols,
inquieta,
com fas ara.
Sí, i com tu ella
també va mirar-se
a l'espill mentre cercava
el seu nas amagadís,
tímid d'una curiositat
innata des de menuda.
Tot i que no deixava
d'ensumar-se'n
alguna, una molla
per ací, altre tros de pa
acabat de fer per allà...
i no no podia ser sa,
no podia ser,
de bades, és clar.
"Hui no donen res.
De bades, diu!"
li repetia sa mare.
Ja sabem que els valors
que tenen pes
se'ls emportà un dia
el vent, un tramuntanal,
llisquívol, omnipresent...
una nit on algú
va perdre la vista.
Quina poca traça!
Perdre la visió!
No, no, no se'n refiava.
I pot ser per això...
cridant pel seu nom
al nas perdut
pels quatre cantons de
la casa aparegué
l'apreciada porció
de cos, blanc.
Quasi dos hores
més tard i afònica
trobà el motiu:
son pare li l'havia furtat!
El tenia a les mans
mentre llegia El Procés
al jardí enrajolat.
El guardava i li deia:
"per si algun cas".
Ella se'l quedà mirant,
com si s'anara a
enlairar de sobte
amb el seu estimat nas.
No, no, ella volia el seu
propi i normal nas!
Era seu i el volia
i així ho va expressar:
"Vull el meu nas!".
El pare veient que
no podia (ni volia)
robar-li la veu també,
va acordar un tracte:
"I quan et furten cap cosa,
recorda't de hui,
del que hem aprés:
no et furtaran res
si no ho deixes perdre".
Ella des d'aleshores
ençà que li'l furten
parla i diu el que sent.
Perquè "per si de cas"
no és cap argument,
no serveix sinó té veu,
sinó té nas, ni ulls,
ni tacte, ni orelles...
Ella no es deixa perdre.



I conte contat qui no s'alce té el cul foradat!


29/4/14- 30/4/14







dimarts, 29 d’abril del 2014

NODO(NEN PER MÉS)





Lost without colour per Cmbl-in-bw a http://www.deviantart.com




I és per això que posem fil a l'agulla. Quan les peces no estan ben cosides es perd el fil i la roba s'esmuny entre els dits si estirem. Pot ser seria hora de canviar de roba i ja que estem, també de fil... i més ara per l'abril. Vergonya, cavallers, vergonya que aquests drets encara hui s'hagen d'exigir...


Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.

(8)






NODO(NEN PER MÉS)

I tot començà l’any 1943 un 4 de gener fins als nostres dies.

Rompre
el desig
de color porpra,
emmarcant
l’aire pudent
estancat a
les venes
d’aquesta
societat infame
que no recorda
que té un
passat d’ombres
ferroses amb
rovell a les galtes
i sang eixuta
en terra i
pocavergonyes,
de massa confeti
i molt de
febril fum,
de firaires, sí,
també d’oli fregit
i argent daurat.

7/11/13 – 28/4/14

dilluns, 28 d’abril del 2014

“BESDEJUNAR”





Sunburn per Lover-And-The-Wild a http://www.deviantart.com




And all your being
I'd ask you to give it up
Oh ancient feeling love
So beatifully dressed up.

(8)

London Grammar



A tu que lliges... recorda, lent. Millor lent aquest poema.

;)



“BESDEJUNAR”



Estabornida la meua pell
contra la teua camina,
i de la tardor endolcida
dels ulls en farem segell.
Fermat per llavis espessos
dignes d’abraçar l’eufòria
que esculpirem corpresos
entre una gran cridòria.







7/11/13 – 28/4/14

diumenge, 27 d’abril del 2014

PODRIA SER



Colour of the evening sun per A-Spark-Of-Light a http://www.deviantart.com





La gran pregunta dins universos tan menuts. La contestem? En propers capítols? Sí? Perfecte! ;)



PODRIA SER



Que sóc
animal
de costums
brusques...
que m’he
aclimatat
a les teues
visites
nocturnes.
Pupil·les
dilatades,
llampant
espera...
dèries
que sembren
dubtes:
I si...
I si
eres tu
i sobra
la resta
de la suma?


30/10/14- 25/02/14- 22/4/14- 23/4/14

divendres, 25 d’abril del 2014

SIMETRIA IMPERFECTA


Home on late september morning per Rona-Keller a http://www.deviantart.com





I arranca abril. :)



Et dono casa meva,
et dono tot allò que porto
a dins de les butxaques.
Et dono la mirada,
et dono i només dono;
no perdrem mai la batalla.
Voldria dir-te avui
que cal guanyar per fer possible
el somni i les paraules.
I, algun dia, amiga,
fer l'amor sense posar
preu a les nostres cares.

(8)



SIMETRIA IMPERFECTA



Mira’t.
Has arribat
tan impuntual
a la meua vida
com sempre.
I reflectida
a l’anvers
del cristall
i el full blanc
et sé com jo:
de lumínica
consistència.
Mira’ns.
Podríem,
ens he vist.
Fosa,
als teus
peus ara,
he decidit
moure’m
cap a la
possibilitat...
I et dono
casa meva.


31/10/14-25/02/14- 22/4/14


dimecres, 23 d’abril del 2014

NUS A LA GOLA: (DES)CRIPCIÓ GRÀFICA






Cubism per Forgottenx a http://www.deviantart.com



Pot ser sí que feta a trossos siga una au rapaç...



Te he dicho que no mires atrás
porque el cielo no es tuyo
y hay que empezar despacio
a deshacer el mundo.





NUS A LA GOLA:
(DES)CRIPCIÓ GRÀFICA


Lo más importante que aprendí a hacer después de los cuarenta fue a decir no cuando es no.

Gabriel García Márquez




Què
          seria
de
          nosaltres
sense
          la
opció
         “desfer”?



31/3/14

dimarts, 22 d’abril del 2014

SALA D'OPERACIONS I ALTRES CASAMENTS NECESSARIS




Ts per Ansmeer a http://www.deviantart.com/



Tardor de focs perennes.
Tu eres la terra.
Tu eres tu.
Única.


:)





SALA D’OPERACIONS 
I ALTRES CASAMENTS NECESSARIS


Construiré un taller
amb les artèries
d’eixos pensaments
enfangats i deformes
que m’emmalalteixen,
sovint quan el buit
okupa i eixampla el dubte.
Allà podré donar forma
als malsons tan presents
entre cotó-en-pèl.
M’esberlaré, seccionaré
el contingut cruent
per ordre, color i dimensió
de tot allò que més em fot.
Amb la professionalitat,
nocturnitat i traïdoria
dels metges que et punxaven
la vacuna al bell mig
de la galta del cul
quan de menuda
esperaves el teu torn a
la fila de l’escola
mentre et preguntaven:
“què has fet hui bonica?”
Després tot serà planer,
quasi llisquívol,
elemental com l’aigua.
Perquè lliurada ja podré
desinfectar-me dels anys
que no he sabut viure,
i tantes altres dèries
impersonals, deixades...!
Hemorràgies internes
que no s’han aturat
a la basarda del fred.
I la nit tot just comença
el seu ball amb la lluna.
I jo em promet casar-me
de blanc amb a mi mateixa.


30/10/14-25/02/14-22/4/14

PRAGMATISMO CRANEOENCEFÁLICO GRAVE








I wish I was a sailor per Lena Crammer a http://www.deviantart.com




La confusión es endémica. Mejor dicho, pandémica. Vírica, voraz, voluptuosa... mamarrachenta y sobre todo humana. Sí. "Mamarrachenta" viene en la RAE. Y sí. Se contagia. Concretamente, a través del aire; surge de aquellas personas que hablan con la convicción de saberse en lo cierto y a menudo padecen un escepticismo causado, a su vez, por un pragmatismo craneoencefálico grave. 


La confianza, como la sinceridad, cuesta lo mismo que saberse escuchar. Como todo lo que valga la pena en esta vida. Aunque ésta sea un préstamo. Dicho esto... ¡Bailemos! ¡Y así de paso escuchas tu propio ritmo! ;)



All body, all skin all bone, borrowed.
All silky, all smooth and warm, borrowed.
All pleasure, all pain are one, borrowed.
Almighty I stand alone
I know I'm living in
borrowed, borrowed heaven.

(8)





PRAGMATISMO CRANEOENCEFÁLICO GRAVE


Y en ese instante, exclamaron sus dos voces a la vez:


-Y si pruebas
y te arrepientes...
¿entonces qué?

-Y si pruebas
y te corresponden...
¿entonces qué?



Y hablaron tanto 
ésas voces en su cabeza y
durante tanto tiempo
que ya no tenía 
nada más que decir. 


20-21/4/14

dijous, 17 d’abril del 2014

NUBES DE ÉBANO





Feather per Pretty-As-A- Picture ahttp://www.deviantart.com





"En el mismo instante en que ese sorbo de té mezclado con sabor a pastel tocó mi paladar… el recuerdo se hizo presente… Era el mismo sabor de aquella magdalena que mi tía me daba los sábados por la mañana. Tan pronto como reconocí los sabores de aquella magdalena… apareció la casa gris y su fachada, y con la casa la ciudad, la plaza a la que se me enviaba antes del mediodía, las calles…”







NUBES DE ÉBANO


¿Qué puedo hacer por mejorar
mi mundo que es mi realidad?

Lori Meyers



Así serás inmortal
en tu humanidad,
infinita y eterna,
sentada en tu trono
de sal marina.
Sí, conozco a la raza
de las peligrosas,
las que se te parecen
porque tienen esa aura
que ningún poeta
abrazará completamente.



Habrá huecos en las
palabras que escupo,
serán formaciones
de roca porosa, 
laberintos víricos,
nubes de ébano.
Y las marismas eclipsarán
por momentos los ojos,
cubriendo de humedad
las horas muertas
tras las cortinas del teatro.



Así las penas son menos
penas que nunca
con la entrada de la
función en la mano.
Que no somos nada y
admitir que eso somos
no ayuda a la creación
de versos con rima,
quien escriba lo sabe:
de muchos "Byrons" surgió
el barro de esta tierra.



Esquinas de una vida
tan sumamente puta
que funde a los viajeros
sus ensueños de cera.
Como el romano estudiaba
hurgando en su tableta,
escribiré a mi paso el tiempo.
Ese que no te dediqué porque
no se pudo mojar el agua.
Como tampoco debí
correr antes de saber andar.



Hablo de dunas
esculpidas en los iris que
perfilando marchan tras
una cuesta de dudas.
El viento borrará dicen.
El tiempo curará dicen.
Aunque nada tendrá sentido
si no me recupero antes.
Eso, no lo dicen, pero
ya te lo digo yo... porque,
como ves, no veo ya.





5/2/14- 16/4/14- 17/4/14

dimarts, 15 d’abril del 2014

ESTIGMA






Red waves per YaraKaploos  a http://www.deviantart.com




Yeah we're all wonderful, wonderful people
so when did we all get so fearful?
and now we're finally finding our voices
just take a chance, come help me sing this
I wanna sing, I wanna shout
I wanna scream till the words dry out
so put it in all of the papers,
i'm not afraid

(8)

Emeli Sandé





I l'lhome li digué en un xiuxiueig:

-Mira, érem tan pobres que no teníem per veure més enllà. Ens deixà l'herència més gran: dos consells, tres proverbis i set insolències. Pot ser sí exisitia la perfecció en allò que plasmava. Deixat anar. Dóna-li forma, ara, tu.

Ella tenia un càncer... i va somriure. L'operaven eixe matí... però va somriure. No abans ni després, sinó en aquell precís instant. Certament, no importava res que no fóra intentar-ho. De sobte, va sentir l'imperativa urgència d'obeir diligentment, d'ordenar tot un seguit d'idees, d'encabir-les en qualsevol tros de paper i assecar-se, així, les llàgrimes. Ella, ella que no plorava mai, va despullar-se així:




ESTIGMA 
(PER LA DONA QUE NO PLORAVA MAI)



Enverinada,
actue
evitant
la retroactivitat
que de tot
posat
estatutàri
s'esdevé.
Contrària
a una estàtua,
no captiva.
Instrumentalitzada
d'un concert
que porte
dins,
mut.


12/3/14- 12/4/14







dilluns, 14 d’abril del 2014

HOLOGRAM







Paint me a golden chair per Xessencex a http://www.deviantart.com/




And I'll never go home again
(Place the call, feel it start)
Favorite friend
(And nothing's wrong but nothing's true)
I live in a hologram with you
Where all the things that we do for fun
(And I'll breathe, and it goes)
Play along
(Make believe, it's hyper real)
But I live in a hologram with you


(8)




Buzzcut seasons... Time for Spring.



HOLOGRAM



Best wishes,
toothpaste
kisses,
sunrises,
sunsets,
parks,
trains and
other races.
Places where
we were born...
Dreams...
You
silly worm.





11/3/14- 11/4/14






COM BRUCE WILLIS EN AQUELLA PEL·LI












El silenci és per als morts.



Ara comprenc per què les riberes de tots els rius
no són exactament iguals a les davallades de la vida.
Són les vores d’un abisme, la ratlla obliqua dibuixada.
De riberes, n’hi ha tantes com etapes sobreviscudes
però no responen mai, de segur, a un desig incontenible.
La vida, en canvi, és enllà: en els corrents subaquàtics,
en la fràgil línia divisòria entre l’efímer i l’etern.



Vicent Penya i Calatayud




COM BRUCE WILLIS EN AQUELLA PEL·LI



No responen
mai de nit,
entossudits
en callar.
Ànimes
mancades
de veu
ensorrant
el silenci.
I sotjant
els meus
costums
m’han trobat
arrancant
prims fils
d’emocions
primigènies.
Liquats,
regalimaven
pels angles
de la casa...
Fantasmes.




30/10/14-25/02/14

divendres, 11 d’abril del 2014

BROKEN PIECES




Summertime Sadness de Castleburh a http://www.deviantart.com




I saw you walk into the setting sun
to the land of stars
to be the chosen one

(8)

Xylos


"Desire is power, love is just happiness."

Baruch Spinoza



BROKEN PIECES


But I'll dance 'cause I promised.



I almost come...
I almost...
I...
I want to be
the chosen one.


13/3/14- 11/4/14







dijous, 10 d’abril del 2014

ESCRIURE



Your name in light per Ahermin a http://www.deviantart.com




Amb totes les coses 
que et fan sentir lliure
amb tan sols aquestes
val la pena viure

(8)

ESCRIURE



                                                                       Intent

                                                                                de no

                                                                decebre'm

                                                                                 i decebre

                                                                           així

                                                                                 a la resta.



3/3/14- 23/3/14

dimarts, 8 d’abril del 2014

DEL INVIERNO







Let it rain per Shokoshock a http://shokoshock.deviantart.com



Hoy dejemos que llueva... ya en abril y a ratos parece que sea invierno. Aunque no pase nada. Aunque nada pase. Aunque lo tenga todo bajo control.



Yo no quiero hablar de ti,
no quiero hablar de ti...
pero si me encuentras 
conduciendo allí,
recuérdame que deje
flores en su puerta.

(8)

Zahara




DEL INVIERNO (Y OTROS ASUNTOS VEGETALES)



No lo toqué... pero se rompió. Algo. Por dentro.



Se duermen
las estaciones
con el murmullo
insomne y frío
de ramas secas.
Son más savia
que escuece
cuando se viste
del mismo color con
que se pinta el miedo.
Así me hice árbol.


Y por no saber andar
ya no me coso,
ni los pasos
desconchados
que se adhieren
siempre a la sombra
en la nieve gris
del pretérito
perfecto, nada simple.
Nótese la ironía.
Tampoco los
huecos latidos
disiparán el polvo,
llenando la nada.
Contrapuntando
voy llamando
a la locura por
su nombre de pila:
vértigo inocente,
y le acaricio la cara
para acunarla
en mis noches.
Compases de ti.


Ausente del sonido
estridente y dorado,
como el premio
que no me gané,
que se me perdió
yendo calle abajo
junto con esa lluvia
que deje ir por dejar
al cuerpo hacer algo.
Para obligarme
a sentir dentro aire.


Y te veo borrosa
como cuando
miras al espejo y
las ondas revuelven
con sus remolinos
el lago izquierdo,
siniestro, del pecho...
de este invierno...
que ya se me agota,
como la sonrisa tuya.
Demasiado pronto
quizá para dos
girasoles ciegos.
Me acostrumbré
a las vistas de
pájaro y me quedé
a ver anochecer
todos mis días.
No te pediré perdón
por confundirte
con el nuevo día
o con otro sueño:
parecías de mentira.






10/3/14- 23/3/14


SÈRIE "ELEVAT A PI": "A"







Childhood memories per MusicalFish a http://www.deviantart.com




Finalment, la lletra "A", l'última de la sèrie epigramàtica "Elevat a Pi" amb la qual ens desprenem tot allò que ens pesa. Final. I, també, començament d'una altra història. El gronxador, a la fi, el portem dins.

Sempre.


;)


"Lúnica diferència entre un boig i jo és que el boig creu que no ho està mentre jo sé que sí ho estic."


Salvador Dalí




Avís als vianants:



Si visiteu el bloc des del mòbil pitgeu a sota del tot "visualització la versió per a web" que està just sobre on s'indiquen les dades personals ja que si no ho feu es perd la forma de l'epigrama. Coses misterioses del bloc. Uh... ;)



Els enllaços, com sempre en un color de font diferent, variaran al llarg de totes les entrades d'aquesta sèrie quan cliqueu al nom de Salvador Dalí per mostrar distints prismes d'un dels personatges culturals que personalment més admire. 





Sóc jo. I punt. I tot i així això no serà mai tot el que sóc.





SÈRIE "ELEVAT A PI": "A"


                                                     

                                                   brava, en vena. 
                                         A             avançant la crida,
                                   l'abast                     acomplexada
                                  està ara                       alçada, des- 
                                  ser. . .                            completa,
                                   afortunada.                   de saber-me   A
                                     Gàia serà de                a la fermesa   l'a-
                                       tarannà amable i ample.  çada        ca-                            ele-
                                          Cabrà cada paraula abra-             balla    tot,             vada a
                                                                                                      de                          Pi.










27/3/14- 7/4/14

dilluns, 7 d’abril del 2014

SÈRIE "ELEVAT A PI": "D"





LIght the sky by Pretty-As-A-Picture a http://www.deviantart.com



"D" serà la porta d'acomiadament: la novena lletra d'aquesta sèrie epigramàtica anomenada "Elevat a Pi". Estem a punt de tancar una etapa, un seguit de raons per les quals som i no perdrem aquella ingènua curiositat, l'infant interior, perquè simplement no volem que ens limiten. 



"El surrealisme és destructiu, solament destrueix allò que considera que limita la visió."





Avís als vianants:



Si visiteu el bloc des del mòbil pitgeu a sota del tot "visualització la versió per a web" que està just sobre on s'indiquen les dades personals ja que si no ho feu es perd la forma de l'epigrama. Coses misterioses del bloc. Uh... ;)



Els enllaços, com sempre en un color de font diferent, variaran al llarg de totes les entrades d'aquesta sèrie quan cliqueu al nom de Salvador Dalí per mostrar distints prismes d'un dels personatges culturals que personalment més admire. 




Sóc passatgera, descordant-me, amb l'ànima descoberta i els ulls oberts. 





SÈRIE "ELEVAT A PI": "D"




                                                                       Dis-
                                                                     posició 
                                                                     addictiva 
                                                                     de ser di-
                                                                     pòsit de
                                                                     dissoltes 
                                                    Adobaré   dilapida-
                                     allò què m'han        cions d’en-
                           adjudicat defrau-              yor diluïdes
                         dadors de la                         en un demà 
                      veritat, des-                             que no és
                         maridada,                         mai bio-
                             condescendent,                degradable. 
                                        indeleble com el dèdal que et dec, descor-
                                                                                                                                                                                               dada per
                                                                                                                                                                                                     fi.      
                                                                                           
                                                                         



27/3/14- 7/4/14






divendres, 4 d’abril del 2014

SÈRIE "ELEVAT A PI": "A"

Bright, oh, bright eyes per Pretty-As-A- Picture a http://www.deviantart.com



"A", huitena lletra de la sèrie epigramàtica "Elevat a Pi" després de la primera "Sóc". Com ja sabeu acompanyats de música ens elevem afortunats i esfèrics, perfectes per uns instants allà on no hi ha fronteres... Voleu que comencem a descendir o millor ens quedem allà dalt una estona més? ;)

Abraçades!



"L'existència de la realitat és la cosa més misteriosa, més sublim i més surealista que existeixi."






Avís als vianants:

Si visiteu el bloc des del mòbil pitgeu a sota del tot "visualització la versió per a web" que està just sobre on s'indiquen les dades personals ja que si no ho feu es perd la forma de l'epigrama. Coses misterioses del bloc. "Mi" no saber. "Mi" no entender nada.

Algú podria dir "no porta accent". 
I jo li respondré: inclina el cap cap a l'esquerra, observa de lluny i el veuràs. ;)




Sóc l'anacrusi d'eixe vers meu, resistisc el fet de ser part d'una encabida mètrica.




SÈRIE "ELEVAT A PI": "A"




                                    I no, ara,
                         ja no             sóc l’anagrama.
                  hi ha nadals              I jo amb la primera vocal
               ja que no                                  I baixar no és una opció.
             hi ha "abans"                              de rialla fàcil i clara...
          sinó "ara",                        perquè sóc jo aquesta que s’eleva,
          acaronant                           audaç, intensa, arravatada de mi,
              cada passa                        aclimatada a tu d’una sola diada,   No
                amb una capa,                          l’obra i arribada l’hora em crida,    m'
                   la teua abraçada,                  al punt de trobada d’estrenar          a  més.
                      acampada a la mirada teua: astral, natural,                   ma   ran
                               agosarada, una astracanada,                                                ga















27/3/14- 4/4/14