I és per això que posem fil a l'agulla. Quan les peces no estan ben cosides es perd el fil i la roba s'esmuny entre els dits si estirem. Pot ser seria hora de canviar de roba i ja que estem, també de fil... i més ara per l'abril. Vergonya, cavallers, vergonya que aquests drets encara hui s'hagen d'exigir...
Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.
(8)
NODO(NEN
PER MÉS)
I tot començà l’any 1943 un 4 de gener fins als nostres
dies.
Rompre
el desig
de color porpra,
emmarcant
l’aire pudent
estancat a
les venes
d’aquesta
societat infame
que no recorda
que té un
passat d’ombres
ferroses amb
rovell a les galtes
i sang eixuta
en terra i
pocavergonyes,
de massa confeti
i molt de
febril fum,
de firaires, sí,
també d’oli fregit
i argent daurat.
7/11/13 –
28/4/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues la teua! :)