dijous, 30 de gener del 2014

PROMESES




Colour of your dreams per PatricJanna a http://www.deviantart.com



TESTAMENT



Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi

vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d'una cala ben fina.
L'olivera d'argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d'oblit d'una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc en el redós suau
un bri d'herba només de la divina pau.


Rosa Leveroni




Quan llegim als altres (al nom de la menció de Rosa Leveroni s'inclou un enllaç) s'adonem que escriure és com fer un testament. Deixar alguna empremta, per menuda que siga, com el testimoni definitiu del pas del temps... de la nostra estada. Són com promeses que ens fem a nosatres mateixa: "jo no sé... però ho puc intentar", "jo no sé... però m'ho puc demostrar", "jo no sóc testament... però en vull formar part". 

Espere que gaudiu, com sempre que visiteu el meu raconet. ;)




PROMESES



Abeurant les promeses,
vaig fonent-les amb calma
per forjar un nou horitzó,
lluny d'on ho havia fet fins ara.
Són els meus motius.



Vull atrapar amb ells el llostre.
Però s'esvaeix si em descuide
mirant enrere per fugir de mi,
de les errades i esborranys
mai acabats per deixadesa.



Mentre, mire la llum del vespre
rompent als camps de taronger:
l'única excusa que em cal
per trenar les línies que enlaire,
tapissant més ànims que mai.




Després del "no res" he entés
que tan important és despertar-se
com ho és alçar-se del llit.
Que d'això estan fets els somnis:
del temps desfent camins.






26/1/14- 30/1/14











dimecres, 29 de gener del 2014

YO NO QUIERO MIRAR





Red waves per Vanna-Noel a http://www.deviantart.com


No es fácil olvidar el ayer
pero debo dejar 

el recuerdo y sanar
¡Ya respuestas no quiero encontrar!
De mi quiero arrancar
todas las preguntas

(8)

Carla Morrison
 


YO NO QUIERO MIRAR


Porque no importa si lo posible es probable... si lo es, lo será.



Yo no miro el mar.
Que es un espejo,
y mires donde mires
seguro habrá arrugas,
tajos de historias
de arterias azules
abiertas en canal;
ondeando llegan
besan la playa
y sin más se van.
Que sus marcas son
mis muchos todavía.
Que dentro aguardan
naufragios antiguos
con buceadores
listos para expoliar
los huesos rotos.
Recuerdos oxidados
que rechinan si
se mueven de más.
Prueba de que existió,
en algún tiempo,
en algún lugar,
algo similar a mí
llamado humanidad.



Yo no miro el mar.
Siempre hay quien
se queda esperando
y de tanto estar quieta,
parece que el mundo,
al querer queriendo,
gire más deprisa
de lo ya habitual.
Y apretando el pulso,
se rompe el paso,
tropieza el latido
y hasta parece que
se hubiera arañado
en un saliente afilado
por el placer de llorar.
Se espera porque
la voluntad se niega
a querer abandonar
y tirar por la borda el
"y si..." que no amarra.
Porque si eso fuera
valdría lo que el viento
es para toda vela.



Yo no quiero mirar.
Que al final una entiende 
que la vida también sigue sin nadie.
Y a Nadie lo mató Ulises cuando se perdió en el mar.

29/1/14







75º





Bohemian wine per Funky-Budha a http://www.deviantart.com




- L'alcohol és verí.

- Aleshores, per què beus?

-Perquè hi ha coses dins meu que necessiten ser assassinades.

(Converses publicades al twitter  d'Alejandro Jodorowsky)




Evaporar-se, com el cicle de l'aigua que ja sabeu que som etapes... com l'alcohol també. Una forma d'enverinar-se i no perdre el costum.

Una copa? ;)



75º


They say they know what I can feel
and time will find a way to heal
but right now time is not enough.

Gabrielle Aplin



Buida d'agnòstics passatges,
com la cega veu miratges,
vull enverinar-me el just
i sadollar així el gust


de tota causa perduda
de res que no és sabuda
eixa infinita petjada
que amarga verolada


i roman dins meu eixorca.
Pàl·lida l'esma que corca,
sense cóp que reste punxes,
em va crebant les escletxes.


Que és la fruita més voraç,
i mai no en seré capaç
d'entendre allò que galopa:
no hi ha oblit dins una copa.


28-29/1/14


dimarts, 28 de gener del 2014

PARAULES... I MÚSICA: SÍLVIA PÉREZ CRUZ




Sílvia Perez Cruz. Fotografia per Lurdes R. Basolí








També hi ha dies que és millor no pensar tant... Al menys, una estona... una entrada. Quina millor opció per evadir-se que la música?

Sílvia Pérez Cruz... amb la seua veu encisa... i molt. Si, a més a més, va acompanyada d'una guitarra com la de Toti Soler fent una excel·lent versió del tema "Paraules d'amor" de Joan Manuel Serrat la cosa no pot eixir malament ni volent. Deixe que gaudiu, simplement de la música. Aquesta artista amb majúscules la podreu trobar a nombroses col·laboracions des de festivals fins a concerts particulars com el que a sota teniu, una interpretació increïble de "Corrandes d'exili" escrita per Pere Quart i música de Lluís Llach.






Com podeu comprovar, a tots els llocs eclipsa amb el seu saber fer, transmet allò que vol i, a més a més, en diversos idiomes: català, castellà, portugués, francés, anglés... El que li abelleix perquè amb eixa veu pot fer el que li done la gana com, per exemple, un disc. Més proves?



Portada del disc "11 de novembre" de Sílvia Pérez Cruz. 
Fotografia de Lurdes R. Basolí






O meu amor è glòria

(8)



PD: Com s'heu quedat? S'encomana, eh? Podreu trobar-la a spotify, myspace, facebook... 

De res.

 ;)







dilluns, 27 de gener del 2014

COMO BOSTEZANDO






Comptine d'un autre eté per NikolasBrummer a http://www.deviantart.com




Aunque no se pueda, sería imposible arrepentirse... Sí, amé la trama más que el desenlace. 

Esto va por lo auténtico. Lo crudo, lo que sí se ve y más se nota. ¡Ciao!


PD: ;)



Y seguir el rumbo que el viento trace.
Ir y venir, seguir y guiar, dar y tener,
Entrar y salir de fase.
Amar la trama más que al desenlace

(8)




COMO BOSTEZANDO


Sí, te vi crecer
y creer que podías.
Cómo cosiste tus sonrisas.
Sin buscar nada,
como bostezando.



Bailando tus penas,
entrando y saliendo
de otros lugares cerrados.
Sin buscar nada,
como bostezando.



Te descubrí sin más.
Siendo tú la mejor versión
de quién antes eras.
Sin buscar nada,
como bostezando.



Con pasos inexactos,
intermitentes y
no sincronizados.
Sin buscar nada,
como bostezando.



Y como cuando despiertas
de un sueño incompleto
te recuerdo sin volverme.
Sin buscar nada,
como bostezando.



El viento en tu pelo,
con el otoño asomando
ausente en los ojos.
Sin buscar nada,
como bostezando.



Que arritmias al verte
las tiene cualquiera
que entienda de luces.
Sin buscar nada,
como bostezando.



Amaba la trama
más que el desenlace.
Quería ir a paso lento.
Sin buscar nada,
como bostezando.



Sin comprender el cómo,
me hallé peinando lineas
sobre esas dos tardes.
Sin buscar nada,
como bostezando.



Había como páginas
que pretendían ser algo más
que poemas de nadie.
Sin buscar nada,
como bostezando.



Amaba tu huella.
Por eso me quedé
más tiempo en la arena.
Sin buscar nada,
como bostezando.



Fase que se expande
sin ritmo ni rima
por imprudencias sabias.
Sin buscar nada,
como bostezando.



Que de este paseo
me quedo con lo mejor
de la trama y el desenlace.
Sin buscar nada,
como bostezando.



26/1/14





divendres, 24 de gener del 2014

DE PINTURES I COLLARS




Paint per dub-psychosis a http://www.deviantart.com



Us contaré una història de pintures i collars... de les que naixen als inferns. 

A la música Brandi Carlile. Veu... lletra... ho té tot. Més que recomanable:

I took a tie from around my neck
And gave my heart to you.
I sent my love accross the sea
And though I didn't cry
That voice will haunt my every dream
Until the day I die. 


(8)





DE PINTURES I COLLARS


I dug a hole inside my heart
To put you in your grave.
At this point it was you and me,
And mama didn't raise no slave.
You took my face in both your hands
And looked me in the eye
And I went down with such a force
That in your grave I lie.

Brandi Carlile



La paràlisi és foradar
cadascun dels inventats instants
abillar-los a l’empar de versos
per fer-ne un collar secret.
Un que ralentitze tot
mentre el món avança...
I tu t’ho perds.

Hui l’he llançat al fem.
Portava un nom escrit.
I m’he sentit nua.
Acrílicament devastada.


12/10/13 – 21/12/13 – 24/1/14

dijous, 23 de gener del 2014

EL ESCONDITE




Broken per MendYourHand a http://www.deviantart.com



¿Conocéis este juego que se llama comúnmente "El escondite"? Creo que hemos participado todos y todas alguna vez. Como sabéis, este pasatiempo infantil se rige por una serie de normas. No obstante, como sois personas inteligentes os trataré como tales, así, sólo me interesa subrallar una de las directrices:

Cuando alguien de entre el grupo que debe ser encontrado llega al sitio indicado como casa (un sitio fácilmente reconocible y abierto que en algunas variantes se llama "piedra" o "chufa") debe gritar fuerte para que le oigan: "por mí, por todos mis compañeros por mí primero" o bien "salve patria", según la variante del juego. De este modo, se "libera" a los que hayan sido descubiertos de quien busca al resto de participantes.

Dicho esto, quiero expresar una idea; es la que sigue:

Hay muchos tipos de escondites. Muchos tipos de buscadores. Muchos tipos de jugadoras (y jugadores). Y a pesar de que en la comparativa esto no se tome como un juego, sea divertido o no, dure el tiempo que dure, cuando decidimos que nosotros "valemos" más, es decir, nos valoramos más, exponiéndonos, a su vez, a más riesgos por mantener la sinceridad como premisa podemos salvar al resto... Los restos... o lo que quede de ellos. Aunque en algunos casos sea por puro instinto de supervivencia.

Hoy esto llega cargadito y con fuerza. ¿Qué o quién se esconderá? ¿Dónde está aquello que llamamos "casa"? ¿Cuál es el escondite perfecto?



Pista: Mírate el pecho.



EL ESCONDITE


Por mí. Por todas mis noches sin dormir. Por mí, primero.



Se cuelan algunas palabras
abruptas retorciendo arterias
por el mismo agujero del
bolsillo izquierdo del pecho.
Ése que niego cuando voy sobria
que le gusta retozar en el fango
cuando apareces sin previo aviso
y te da por quedarte a pasear.


Guardo allí mis muchas lunas
y también mis menos soles,
las cartas sin remite en el sobre
y los tejados con goteras cansinas.
Una paja en honor a mi poca salud,
los días que dejo correr con ventaja
por no pisarme la sombra al volverme
a mirar en lo más hondo de tu espejo.


Colecciono mis tiempos de espera
al lado de una esquela que reza
por no ponerse de rodillas a pecar.
Pídeme una cruz de madera fina.
Una que se rompa al caer sobre ella
el peso de la gravedad de este asunto.
Nunca fue plato de gusto para mí trazar
la frontera que prometa por fin un "jamás".


Todos mis trastos se intuyen entre cortinas,
son placebo para un opíparo banquete
sin las absurdas normas comedidas.
Y continuaran denigrando el espacio
cedido por desuso en mi derribo.
Es verdad que sangran horas donde admito:
que siento luego existo y no hay nada,
(insisto),
            nada más... que me alegre menos.




20/1/14




dimecres, 22 de gener del 2014

INTERIORISMO






View with a window per Ahermin a http://www.deviantart.com



I wanna make this plain
Oh, I know you're faded
Mm, but stay, don't close your hands
I wanna make this plain
Oh, I know you're faded
Mm, but stay, don't close your hands

(8)




INTERIORISMO


No se trata de hacer ventanas sino de perforar muros.




No creo que un clavo
saque a otro clavo
de su estado de idiotez.
Lo que sí sé es que siempre
quedan marcas en la pared,
unas más feas que otras.
Tú déjame colgar un
cuadro a distinta altura.
Tal vez te sorprendan
las vistas del paisaje.
Desgarraría sin pensar
ése muro despojo de
hendida dignidad. 
Te haría un ventanal 
de la cabeza a los pies,
para que vieras todo.
También lo que te espera.


26/9/13- 19/1/14

dimarts, 21 de gener del 2014

3, 2, 1... FOTO!




This is my forgiveness per Fuzzy-blue-lights a http://www.deviantart.com




Ja ho va dir ell:

Pots acariciar la gent amb paraules




Què en penseu? :)

3, 2, 1... FOTO!


Segueix-me el fil...
t'he de cosir el somrís.

Mira'm amb ulls serens,
eixos curulls de tu.

Abraça la idea de crear
els teus propis colors. 

Allibera't del pes seriós:
ací la gravetat no atrau.

Afina a sol cada nota 
de la teua pròpia veu.

Deslliga't del terra,
la jove de dins teu t'envola.

Escolta quan convoca els
records de cercar qui eres.

Deixa't d'hipotecar castells
en bancs de sorra espessa.

Sigues tu allò que estimes
perquè t'estimes i prou.



Somriu... FOTO!
















dilluns, 20 de gener del 2014

SIS RAONS I UN TERÇ




The morning-light show per Jchanders a http://www.deviantart.com




Oh I do believe
In all the things you see
What comes is better 

than what came before
(8)


No solament hi ha una raó. N'hi ha sis... més un terç.



SIS RAONS I UN TERÇ



Que les set vides
no em foren donades
per defallir ara.

Allisaré el rostre
dibuixant contra el vent
somriures de vidre.

Fràgils com un polsim
de record que m'esquerdarà
sense dubte el ventre.

A les nits sense lluna
i arrecerada a les cendres
amorfes d'imperial fang.

Insistiré en la idea
que tot ho hem d'emplenar
per fer-ne un historial.

Em costarà respirar aigua,
i sargir altra vegada grans
de sorra abissal i marinada.

Entre les esquenes
n'arrossegaré un poal
per quan toque terra ferma.

Allí m'entretindré fent nous 
castells d'argentada aura,
despertant-me els batecs.

No podia esperar-te més
si creia que ja havies arribat.
Qui s'ho haguera pensat?

A mans besades cercava,
també el silenci amansit es
deixa escoltar dins la desfeta.

Contracturant el pols faig via, 
malgrat que voltes sempre més 
prop del que admetré mai.

I assumint el risc de viure
en cada síl·laba plantada
saltaré ballant els traus.

Disparares al cel per no ferir-me,
però matar els estels només
comportà l'apagada de llums.

Així, si plouen ombres 
semblants a tu vora les tres 
de la matinada deixa-les passar:

Seran les meues sis raons...
i l'altre terç que em sobra.




19-20/1/14


diumenge, 19 de gener del 2014

REFLEXIONES EN VOZ ALTA, XVII





The tin man per Finsen a http://www.deviantart.com



I will have to pull my heart away
'Cause if I never leave I'll ruin yesterday
It's not like my feet are stuck to the floor
It's not like I'm wanting to know about the door
I want you to throw my shoes in the fire
And I'll watch the souls burn on the funeral pyre

(8)




Hay zapatos que se deben quemar... Así como agujeros negros que antes solían latir y ahora se deben resguardar. Sin drama. Sólo existen comedias trágicas. Ya sabéis, de ésas que dan mucha risa. 

;)


XVII

Pero si me has escuchado,
vamos, ¡lárgate!
O quédate, mi sombra.
¿Y si a cambio te lo digo una vez más?

Love of lesbian



Mírame bien ahora:
soy ése hombre de hojalata.
El que no tenía corazón.
Y sin embargo, aquí estoy
echándote de menos.
Descubrí que existen
menos que también
pueden ir a más.

26/9/13 – 21/12/13- 19/1/14





SELECCIÓ NATURAL







LA Baby per MendYourHand a http://www.deviantart.com


Hola personetes! ;)

Deixe simplement que gaudiu primer del poema musicat per Enric Casasses i Pascal Comelade de Joan Salvat-Papasseit:

SENSE EL RESSÒ DEL DRING



Sense el ressò del dring i el brill de l'or malvat
voldria anar pel món
com el món no en té cura:
que trobés pel camí la noia jove i bruna
i la pogués besar,
-l'altra després de l'una-
abans una tonada i després un bell cant;
que en arribar al lloc on m'abrusés la set
trobés el càntir fresc
i amb el càntir l'abraç de la més joguinera;
i que en pujar trescant per la nova drecera
encara em fes adéu:
i jo li llançaria un llessamí per festa
per si no ens vèiem més
-que encara que besés a un altre caminant,
pogués jo anar pel món
sense el ressò del dring i el brill malvat de l'or.


Joan Salvat- Papasseit




I recordar les coses com foren, amb la tranquilitat i la distància necessàries. Sense maquillatges farcits d'orgullós i autocompassiu posat, també és una forma de parlar... de parlar-me de tu. Supose que per aquest motiu escric monòlegs ací, sovint a les nits, unes cinc-centes nits, lluna amunt... lluna avall... Llessamins per fer festa. Per si no ens veiem més.






SELECCIÓ NATURAL





Diversos són els homes i diverses les parles.

Salvador Espriu



Despertar-se 
sense 
tu.
Recordar 
tot 
com 
era.
Sense 
primaveres.
Formes 
de 
parlar.

16/9/13 - 15/1/14


divendres, 17 de gener del 2014

BEATUS ILLE




Simple landscape per Castillion a http://www.deviantart.com



Sortós qui com un rei que donés els seus béns
se n'anava a captar, perdut i sense pàtria,
i tastava la vida en qualsevol indret,
collida pels camins, amb gust de rels amargues...

(8)

Joanjo Bosk



BEATUS ILLE


La poesia és la pintura que es mou i la música que pensa. 

Émile Deschamps



Al sud
s'espessien
encara més
les hores.
No arrelant
mai clarors
a les finestres;
embolicant
els dits
en gesmil
per fer del
capvespre
un collar
que recorde
a una fugada
pàtria blava,
caminaves.


Mai se t'escoltava
entre tanta gentada.


15/1/14



dijous, 16 de gener del 2014

REGNATS FUGAÇOS





Lp0005 per d_anderton a http://www.deviantart.com


Reis i reines... Tots i totes... Aquesta versió rara de Bon Iver em servirà perquè tanqueu els ulls un instant. Només uns segons, calma, atureu el rellontge... i... JA. Màgia. Us agafe de la mà... Confieu, deixeu-se portar.

:)


It was found what we orphaned
didn't mention it would serve us picked
said your love is known
I'm standing up on it

(8)





REGNATS FUGAÇOS



De vegades somie
que et bese,
t’atempte,
exposant els
dubtes enfora
de l’entrada com
catifa estirada,
assecant-me al sòl.
Emparada breu
als cabells rulls,
malendreçats,
entre els dits.
Contra la paret
enrajolada
de la cuina.
No sé ben bé
encara ara
com a ta casa
fa olor d’espígol.
Acabem al sofà
vora una llar
de foc perenne.
Sense preàmbuls.
Després, amb suau
i deliberada mandra
em despenge
per les estèrils
converses nostres.
I, sí...  abdique.


11/10/13 – 15/1/14

dimecres, 15 de gener del 2014

UN AVI PRENENT LA FRESCA EM DIU...


(cliqueu a l'enllaç ja que no hi ha cap video disponible)


Nude II per RemusSirion a http://www.deviantart.com



Sovint se'ns oblida que hem sigut vells quan érem més joves. Que sabíem o bé no en teníem consciència i ens importava ben poc... Els nostres passats joves són també els vells errants, que se'ls en foten els convencionalismes... que són només instint. 

D'alguna manera ells i elles sempre saben més...


Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havia hagut mai ni vies ni estació.

Pere Calders



UN AVI PRENENT LA FRESCA EM DIU...


Què faràs que
jo no haja
errat abans?

(Ells sempre saben més)



16/9/13

REFLEXIONES EN VOZ ALTA, XVI





The maniac's tea party per NicolasBrummer a http://www.deviantart.com



Te espero en el centro de control, a medio tiempo,
soledad sintomática sin remedio.
Te espero en el centro de la Tierra,
por si se acaba todo, ya llega la tormenta.



(8)



Peeero... enamorarse de la piedra con la que tropezaste es de idiotas. Tal vez de locos... Puede que de locos idiotas. Fin de la cita. 

;)



XVI


No puedo con tu ausencia.
Siempre me cayó bien.



16/9/13- 17/12/13

dimarts, 14 de gener del 2014

YO, MINORÍA ABSOLUTA





Carátula interior frontal de Extremoduro del álbum Yo, minoría absoluta.



Leer nos hará libres. Escuchar nos hará mejores. ¿Qué tal si hacemos ambas cosas? Pues... esto es lo que ha surgido. Sin más, espero que os guste.

Extremoduro... también escribe poesía. Espera, espera... ¿o era música? Mmm... no me acuerdo. Creo que era lo mismo. Aunque... averigüémoslo.

;)




El más terrible de todos los sentimientos es el sentimiento de tener la esperanza muerta. Porque tú crees que el tiempo cura y que las paredes tapan y no es verdad.



YO, MINORÍA ABSOLUTA



Vacíos que llenan manos huecas
de tiempos de fatiga que abdican
al saber lo que no se quiso decir
por miedo a un futuro en blanco.

Y son tus finales más mis restas
los que fundiran los espejismos
detras de ésas dunas de hiedra...
lo que antes fueran tus ojos.

Que más que silencios te escupes mentiras
cuando dejas que marche sola por la acera
la pena que arraigó en tu estado de espera.

7/1/14

ESTAFA





I will never cheat again per Mikse a http://www.deviantart.com



No hi ha situacions desesperades; només hi ha persones que es desesperen en determinades situacions.

Proberbi tibetà.


S'ho prendrem amb ironia. De moment... Castigats i castigades cara la paret!

;)



ESTAFA


Frau que dol
més que cap
negra faula,
on no res
és somni
sinó real i
desfet bassal,
rompent al fang
entre les dents,
emprovant
l'amargor
que s'esmuny
entre els dits.
El llit també
és un degoter
de mentides,
amarades,
vermelles,
teues.


12/1/14












diumenge, 12 de gener del 2014

I ALTRES FORMES DE PROSTITUCIÓ





Prostitution per Photo-ou-tard a http://www.deviantart.com



Conec la utilitat de la inutilitat. 
I tinc la riquesa de no voler ser ric.

Joan Brossa


I ALTRES FORMES DE PROSTITUCIÓ


Febre que ancores
a l'avern les ànimes
venudes d'extinta
humanitat dolguda.

Hi haurà mans
que arrapades al
darrer glaó igni
escopiran sagnants
la honesta crosta.

Corrompran de
llefiscoses promeses
que faran pudor als
seus trages i corbates.
Ensorrant el crit pelat,
també escanyant l'alè.


Són altres formes d'institució.
Són altres formes de pobresa.


10/1/14

divendres, 10 de gener del 2014

SÍNDROME DE STENDHAL


Summertime sadness per Mukuotukai a http://www.deviantart.com



La bellesa pot salvar el món.




Espills o retrats? Imitacions i altres paràfrasis... Tot i que... som realment el que veiem?



SÍNDROME DE STENDHAL



(Humor... 
sempre).


Al mirar-se a l’espill.

16/9/13

NOSTÀLGIA DE FUTUR







I'm looking at my future per Rona-Keller a http://www.deviantart.com





Emplenem-nos de novetats ara que "desprecintem" l'any. El futur no sempre s'espera de hui per a demà però amb paciència podem fer de hui un demà noble. 


Abraçades, us deixe amb el grup valencià 121dB!


No hi ha murs
ni portes ni entrebancs
que puguen rodejar-te
com un fort abraç
(8)

121 dB



NOSTÀLGIA DE FUTUR



Tenim el futur per reblir.
La devesa per escriure
ara mateix a les façanes.
No coneixem cap drecera
immediata per tombar-la,
per no acurtar les ganes
d'emprovar nova roba.
I a contracorrent i amb causa
evadir-se saltant les normes
de cada síl·laba desconstruïda.


6/1/14

dijous, 9 de gener del 2014

ANOCHE





Legs per Zlty-Dodo a http://www.deviantart.com


Escuchar una canción y que lo demás (que suele ser lo de menos) salga rodado. El fenómeno Leiva... es lo que tiene. Mmm... hablemos de debilidades de buena mañana... Decidido. Sí, ¿por qué no?

;)

Tus historias no me importan
Pero me excita escucharte
Se me escapa algún suspiro
No me centro ni un instante
Estás loca y no me fío
Me llevaste por delante
Y me da igual

(8)




ANOCHE


¿Qué vestía tu piel anoche?
No me acuerdo de los detalles
Refréscame la memoria,
éramos dos encrucijadas
buscando un camino sin sal,
queriendo ser aves
atentaste contra la gravedad.

Dime, con palabras suaves.
¿Eran de satén o de lino?
Caímos desde bastante altura.
¿Había niebla al aterrizar?
Te compondré una canción
por ser tú mi talón
y mi nuevo Aquiles.

¿Quién dijo que los muertos
no iban a resucitar?
Que de los suspiros
que otras desechan al pasar
también hay quién se sirve
para no dejar de respirar...
¿Oye, tú no tenías que ir a trabajar?

8/1/14









HYPATIA Y LOS BÚHOS



"La scuola di Atene (La escuela de Atenas)", fresco, 500 x 770 cm., 1512-14. 
Museos Vaticanos, Estancias de Rafael, Roma.




Detalle: Averroes, Pitagoras, estudiante, Hypatia, Parménides y Heráclito como Miguel Ángel.





Recordad personitas: los enlaces se presentan con un color de fuente diferente. 


Hoy os dejo con un enlace sobre la ciudad de Alejandría e información curiosa sobre Hypatia... que cómo podéis apreciar en el título (¡qué inteligentes!) es de lo que trata esta entrada. Y sin más preámbulos... una cita suya en éstos momentos tan "werticidas":


Defiende tu derecho a pensar, porque incluso pensar de manera errónea es mejor que no pensar.




HYPATIA Y LOS BÚHOS


En cambio, no somos aves todavía. Todavía... 



Hay que observar bien.
Aprender la teoría
de la gravedad.
Alimentarse al saborear
lo que ansiamos en
cada mordisco de vida.

Plantamos luces y sombras
en nuestra propia casa.
¿Acaso olvidamos Alejandría?
Nunca supimos entender
siendo libros quemados
de historias pasadas.

Nocturneces corpóreas
que resplandecen al cenit.
Y volvemos a nuestro nido,
vaciado y hueco del recuerdo.
Ella sabía porque vio.
Yo no soy ave todavía.


16/9/13- 17/12/13- 8/1/14