TEATRE (DE L'ABSURD?)

ONE BOURBON, ONE SCOTCH- JOHN LEE HOOKER

Margarete per Radiohat a http://www.deviantart.com

Canviem un poc el to. Investiguem d'on venen els somnis per saber on volem anar? 

TEATRE (DE L'ABSURD?)

Vaig obrir la porta del menjador amb la bandera blanca.
M'esperava un espectacle paròdic.

Entrà una dona.
Tenia les mans mullades i llargues,
li arribaven fins al sòcol, poca broma.
Vaig observar la caixa, una negra que ningú volia veure.

Rascant-me la pell em vaig fer sang mentre analitzava l’escena.

           - No, senyores i senyors,

ningú ha mort ací- vaig exclamar airada

mentre feia un te i seia a la gronxadora

de color fosforescent que cada vegada que emetia el cruixit típic
semblava miolar "és meu, és meu" amb una vehemència esfereïdora.

           - De qui és aleshores

la taca vermella del terra?- preguntà una veu aristòcrata, 
segurament portava bigoti aquella veu.

(Silenci)

       -Shinichi Kudo?- inquireix l'home que portava
(no vos ho havia dit?)
 barret i monocle- Ha descobert alguna petjada?

“Disculpeu... què... què fan vostés

dins meua ment en un dilluns i bon dia?”- pense,
ergo els importune.

Em gire cap a l’altra banda del llit. I sóc conscient de la lògica de res.

            - Investiguem un crim. I sí és sang allò que

veu vosté al terra- diu amb la certesa que dona un gest elegant de gavardina

i el soroll d’un got de whisky damunt la taula.

      -Han mort el llop!- proferí altra veu, guimeraniana sense cap dubte.

"Per què?"

I entenc on estic per primera vegada:
 “Si pense que és real és perquè no existeix.”

Tanque les llums del teatre
i a despertar-se que fa bon sol.

19-20/1/14- 29/10/14

SURPRAIS... AMB ELIANA LAMÓNICA

Runaway per Emmanuelborja a deviantart.com

Continuamos con la sección "Surprais" desde la primera hasta ahora ha transcurrido más de medio año. Anteriormente  en catalán ahora también en castellano, con aires argentinos y desde Baires (como lo llaman allí cariñosamente) tengo el honor de compartir hijito con Eliana Lamónica. Músico, compositora, dueña junto con su socia de uno de los locales de Benimaclet (Loca Bohemia), barrio donde se mueve el ambiente más alternativo de Valencia. Incombustible, las metas que se propone las consigue. Amante de la literatura de Cortázar y Pizarnik entre otros, no podría ser de otra manera, coincidimos en una de las sesiones de poesía que se organizan cada lunes de la semana. Me encantó la experiencia y, como es lógico, repetí y volví una segunda vez también acompañada por Laia Saragossà (que ya sabéis que anteriormente participó en en esta sección).

Y, entonces, ¿qué más cabe decir? La respuesta es: nada. Porque todo surgió como surgen las cosas bonitas: improvisando. Tenéis que leerla y escucharla. Esta no será la primera vez que aparezca por aquí, eso lo puedo prometer. Alea iacta est. O eso decían nuestros mayores. 

Vos y yo.

Y la noche

encima.

Me exilio del mundo.

Grito.

Impregnación sabia.

Música de fondo.

Yo te reclamo

para contemplarte

con tu voz viva

preferiblemente

desnuda en tu sombra.

Un desorden cronológico

estampa su sello

en la floresta.

Quizá fuesen los segundos

que sumó el miedo.

Lamer fue un acto performativo.

El hálito compuso

la sinfonía,

el  pulso helado

hizo el resto.

Y las dos,

nos tenemos en la mano,

con todo el cielo en un rincón,

por si viene la huida

a cegarnos.

20-24/9/14

SURPRAIS... AMB ANDREA KRUITHOF

BOMBA DE PLAER- SENIOR I EL COR BRUTAL

Fotografia per Andrea Kruithof Ausina. 

Aquesta entrada va per tot allò dit a temps i amb trellat, com diem per ací. Una companya que ara es troba a l'Índia que no ha deixat de créixer mai ara ens regala aquesta fotografia des d'allí, un dels indrets més indòmits amb una riquesa humana inesgotable. Escolteu? Se sent una veu. Apropeu-se, com diria Robin Williams en El Club dels Poetes Morts, ho escolteu?

 (Carpe... Carpe Diem)

"No tots els dies són bons, cada minut val la pena."

Andrea Kruithof





Pigmentacions. Pujar damunt dels pupitres. I altres formes d'entendre que els canvis impliquen prismes distints.

6-20/10/14

IMATGE

IMAGE-AUTUMN-WOMB- GOLDMUND

Autumn feeling per Bittersea a http://www.deviantart.com

IMATGE

Amb estima per a Vicent Pla i Boluda, músic excel·lent i millor amic.

Espurneja. Hi ha com l'efluvi infusionat de terra mullada en l'aire. Aspire l'essència refinada d'aquest costum insòlit que és veure't ploure. Sotge com cauen les gotes als palmells de la mà i construeixen onades de colors translúcids. Les transparències s'agombolen encaixonades en cada arruga i plec, sempre he pensat que d'una forma abissal tot misteri té dialèctica i el tacte parla per sí mateix. Bec la pregunta reflectida a l'anvers de les ruïnes; l'empasse amb suavitat. Fa regust d'un ocre nacrat, com de tardor explícita i, amb l'exactitud del color de la bresquilla tardana, note com baixa per la gola. S'eixampla la meua estada en aquell racó lúcid de la ment. Em recree amb la voluntat incipient d'imprimir una empremta en l'acte ja pretèrit. Una de caràcter sensible i dominant. Sonen notes allà, m'aproxime i em mulle els dits dels peus i en bressole la nostàlgia que em provoca tot seguit assassinar-te. Revise les premisses. Però, no, no tenen sentit ni direcció. Algú fa que el paper raspalle la ploma i em taque les mans d'eixe ventall d'ocres. Quasi sense adonar-me'n reprenc altra vegada la vereda de les fulles de l'arbre. Elles també cauen. Emmarque amb tinta fotogràfica el moment. Seguidament, enregire el calaixat i s'hi aboquen els pensaments roders. Rondinen a cegues. Aleshores decidisc enlairar-me amb aquella aigua experta en elevar-se entre el blue d'un cel afilat. La psicòloga pren nota, li dic: "estava prenent un capuccino, tu estaves", sí, ho he recordat: també es pot colonitzar amb abraçades.

6-7/10/14

INGENUÏTAT (DESCRIPCIÓ GRÀFICA)

SOMEWHERE ELSE TONIGHT- MANSIONS OF THE MOON

Party Hands per Jamiesson a http://www.deviantart.com

"He arribat a la conclusió que Déu, en els seus designis inscrutables, perdona totes les faltes excepte les d'estil."


 Cartes a Màrius Torres de Joan Sales i Vallès,  


 11 de setembre de 1940


I deixar-se guanyar? No perdem res, solament el temps (o això diu la gent major) però no ens deixem l'estil (siga d'escriure o no) de banda.

 ;)

INGENUÏTAT (DESCRIPCIÓ GRÀFICA)

Voldries anar
a cap altre lloc
aquesta nit?

2/9/14

MENTRE, TORNEM A CASA EN COTXE

LA FLAMA- NOVEMBRE ELÈCTRIC

La flama per LyNeR68 a http://www.deviantart.com

Aquesta entrada no deuria existir. 

Per què? Doncs perquè tenia previst guardar-me una sèrie de ratlles que en diuen prosa poètica, tan en boga ara (m'encanta aquesta expressió, ehem, bé tornem al que vos deia) per altres finalitats no delictives. Tot i que com sempre ocorre (la gent que conrea qualsevol activitat creativa ho sap) de vegades no pots evitar publicar treballs quan de sobte veus que totes les peces que et faltaven encaixen i et guanya la partida l'impuls. Un Big-Bang en totes les seues lletres. Després, li dones els tocs finals, al menys per als teus benèvols ulls, queda redó. Així, no sé què tindrà aquest grup, Novembre Elèctric, però ha provocat que tu estigues llegint açò. Pot ser més tard, corregisca algun aspecte (ja em coneixeu), no obstant, ens deixem portar, no? Més tard és sempre més tard. 

Abraçades gentola. 

"Vull que no m'oblides, 

vull que te'n recordes vull.

Però l'agost s'està acabant

i encara em neva.

No oblides oblidar

si encara et crema.

Experts en apagar

la flama amb més llenya."

Novembre Elèctric

MENTRE, TORNEM A CASA EN COTXE

Per a J.

De nit, en plena lluna pròfuga, desfilen cadascuna de les certeses, cenyeixen el destí final: arribar a tu amb tu. I són les meues pretensions com les provessons borregueres que acostumen a pasturar en les festes del meu poble, esquífides de llum; de fanals que furten protagonisme a les ombres. Elles són el testimoni desafectat (i desinfectat) del passeig nostre. Perquè ho confesse: jo sempre t’he mirat com es mira un miratge, amb la certesa de ser-hi al lloc adequat. I, a contracor i amb causa, començarà el batec a accelerar eixe pensament quan et mire: “ja vinc, amor, ja vinc”, i encetarà el camí de tornada en temps futur. Derraparà i s’esvararà per l’enquitranat sangonós d’aquest cos apàtrida, ho sé. El silenci críptic del retorn serà l’indicador; vindrà per la vorera el desfici i serem a una distància infinitesimal l’una de l’altra. Sé que també s’agombolarà en la finestra del cotxe l’avenir, estampant-nos contra la realitat a 200 km per hora. En aquest precís moment, ens elevarem. Per fi, allà dalt, entre les lloances i la galinassa que suposa ser la projectista del somni, et veuré com la primera vegada però mil vegades més. Aleshores, fermaré un passat que ja no ens arriba a la sola de les sabates, un que siga plúmbic, un pastac insípid per llançar-lo al fem. Així, amb el mateix posat eixorc de qui no veu més enllà de la circumscripció d’una vida monosèmica, faré un estufit, resignant-me a tu. Sí. Em recrearé en l’incís d’una pausa a tempo di valse i, tot seguit, m’empassaré la saliva que em  cau cada vegada que pronuncie el teu nom en l’Estació del Nord de València. Per què allí? Perquè era l’indret on ens perdérem aquell divendres, on anem i d’on venim sempre, del record carbònic. Allí no existeix el temps, ni la glòria pudenta de saber-me certa quan dic que no podem, jo haig de marxar i tu t’has de quedar ací. En l’andana tot són pàmpols modernistes fruits de l’elació que sempre ha pretés desvestir-te, encara i com mai abans. Ho faré, amor. M’ho he promés. Demanaré ajuda quan et veja amb els mateixos ulls que et veu un cec. Mentre, tornem a casa en cotxe. I jo ja t’enyore.

3/2/14- 18/9/14-25/9/14

SURPRAIS... AMB CAPARRUT'S MARCH

Fall Perspective per Tourofnature a http://www.deviantart.com

Perquè aprenem d'anar fent. Altra col·laboració per a la secció "Surprais" des de Mallorca: Caparrut's March.

Agraïda. 

:)

LLUITA DE TARDOR

Amb l’inestimable ajut de Caparrut’s March.

Esquerdills suraven en l'aire

i es despullava l'arbre de nostàlgia,

el brancam tot plorava

perduda la joventut i la lluentor daurada,

Quina serà ara la finalitat?

Amb la decadència rugosa no s’hi juga.

Descobrirà dins un mar nuvolós

el far que en tanta nit et porta el dia;

perquè arronsar les esquenes en sap tothom

que vulga esblaimar-se també de tenebres.

Es tornarà vinagre

i només serà calvari el seu temps,

s'arrelarà per no ajupir-se més

davant les imposicions de qui no li vol bé.

Serà pi fent front als vents

i de les corades profundes traurà la seva bandera

de son ànima guerrera.

30/9/14-1/10/14